El temps de dinar

Expliquem que abans de començar a dinar ens rentem les mans.



Són les 12 del migdia i el carro on ve tot el menjar i part dels estris ja està a l'aula. És l'hora de preparar la taula amb els plats, coberts... d'amanir l'amanida i posar a l'abast les soperes i les safates amb el que hi ha per dinar sense oblidar els postres i la panera de pa.

Hi ha una sèrie de càrrecs que són escollits de manera aleatòria, però tenint en compte que tots els nens i nenes hi participin. Busquem tots els estris necessaris per parar la taula: pitets, gots i gerra per l’aigua.











Seuen en una taula allargada i cadascú decideix on vol seure.


A mesura que van acabant de dinar, ells recullen els plats i coberts utilitzats, amb l'ajut de l'educadora i un reforç de monitora compartit amb l'altra aula de 2 a 3 anys.

Els infants d'aquesta edat gaudeix dels aspectes socials de seure a taula, menjar, parlar... té ganes de comunicar-se amb els adults i els seus companys.



El temps passa volant, us heu fet tan grans!!

Els infants de la classe tenen al voltant dels 2 anys.


En l'aspecte social, en aquesta edat l'infant comença realment a interessar-se pels altres nens i nenes, i pel que fan. 




Tot i que el seu joc és encara força individual, es veu com començant a interactuar entre ells.


En l'espai motriu i en el pati, es produeixen petites estones de joc col·lectiu en petit grup.







En el joc simbòlic , jocs de falda i cantarelles, on fins ara l'adult dirigia la proposta, es produeixen situacions espontànies, on el propi infant pren la iniciativa.



 

Carnestoltes ha arribat...

Davant de la imminent arribada d'en Carnestoltes, el Rei dels Poca-soltes vam anar tota l'escola en ple amb les cares pintades i disfressats a donar-li una rebuda ben merescuda.

Mica en mica tots els grups vam anar arribant a l'entrada de l'escola i ben esperar la seva arribada, i esperar,.. i esperar,...fins que va aparèixer dins d'un vehicle molt guarnit però ben estrany!!.

Quan va estar entre nosaltres es va afegir a la nostra festa de benvinguda i va ballar amb nosaltres totes les músiques que van sonar.

Com que sabem que li agrada molt la gresca, vam continuar la festa al dia següent tots junts al patí, disfressats i ben guarnits per fer honor a la festa.

Per acabar tanta gresca, el divendres ben guarnits vam anar a la Rua del barri acompanyats per les nostres famílies, vam estar tot el matí de festa i més que haguéssim continuat, però l'hora de dinar ja era a prop i les nostres forces començaven a fer figa.

Esperem que en Carnestoltes no li sabés greu i que torni el proper any per gaudir de nou d'uns dies de festa i disbauxa.



video

Ens rentem les mans.


A la classe del lleó ens anem fent grans i cada vegada fem més coses sols.

Ara ja ens rentem les mans i la cara a la pica.



Hem portat una tovallola amb veta i la tenim penjada amb la nostra foto.




Ens encanta toca l’aigua... i això que ara està força freda, però és tan divertit!










El nostre hort

Des de fa uns dies l'hort està molt xulo, tot i el fred que fa, els enciams i les escaroles s'han fet grans, aviat en podrem collir i tastar algun.

Les plantes de les faves i pèsols ja han sortit i cada cop son més altes. Un dia quan tot just començaven a sortir vam trobar algunes llavors fora la terra! Eps!! qui les havia tret?!. Ay ay ay !! el nostre espantaocells no ens vigila les verdures!!!

Ens agrada molt baixar a l'hort, a regar a trobar algun escarabató o un cargol petit i olorar el romaní. I encara més quan ens acompanya algun pare, com el David. Ell ens ajuda i nosaltres li ensenyem la cançó de l'espantaocells.




Sempre que anem a l'hort cantem ben fort, perquè diuen que a les plantes els hi agrada la música i així creixen millor.