Les famílies a la llar

Durant els primers dies d’estada a la Llar, comptar amb la presencia de la família és quelcom important per tal d’afavorir el procés de separació entre l’infant els pares.

Possiblement és la primera i més gran separació ja que tot i que segurament abans ja  heu compartit la criança amb avis i d’altres amics o familiars, ara el porteu a un espai nou amb adults responsables també desconeguts per a ells. 
Aquesta separació és potser la més difícil per a tots ja que sovint en l’interior dels pares i les mares poden conviure sentiments i pensaments que els provoquen malestar i desplaer i que reben també els infants.


És doncs, durant aquests dies que aprofitem per a compartir dubtes, inseguretats, per a conèixer-nos, per permetre a l’infant sentir la veu i les mans d’una educadora a qui abans no havien vist amb l’acompanyament del seu pare i mare. 

Moments també per establir nous vincles amb respecte i amb delicadesa, deixant temps a l’infant per a acomodar-se a aquesta nova situació, precursora de moltes altres que l’infant anirà trobant al llarg de la seva vida i on també haurà de desplegar els propis recursos per adaptar-se de la millor manera.

Crònica emotiva de divendres 10 d'octubre

Els protagonistes d'aquesta història són la família Rodríguez Olmedo, que després de dotze anys vivint a Barcelona tornen al seu país.

Al maig de 2012 va néixer el seu primer fill, l'Antoni i, al setembre d'aquest mateix any, el porten a la llar. A la primavera de 2014 neix el segon fill, l'Andreu, l'inscriuen al juny però per motius personals i amb gran esforç de decisió per part dels pares, la Martha i en Rodrigo, rumien la possibilitat de tornar a l'Equador, en concret, a Quito.
Després de dos anys llargs de confiança, de benestar i acompanyant aquesta comunitat educativa ens diuen, amb llàgrimes als ulls,  Adéu!.
"Divendres 10 d'octubre, tres quarts de cinc de la tarda. És l'hora de la sortida i com totes les famílies, la Martha, el Rodrigo i el seu germà l'Andreu, venen a recollir a l'Antoni.
L'Antoni té un obsequi a les mans que hem preparat durant aquesta darrera setmana a mida d'acomiadament a la classe de la Zebra.

No ha estat una sorpresa, doncs ell,  també ha participat amb els seus companys. Es tracta d'una caixa plena de petons amb les corresponents fotografies de tots nosaltres".

    Un petó, un fins ara i  un fins sempre de tota la Llar d'Infants l'Airet!                       



         

El joc

Som els nens i nenes de la classe “el mico”, els quals la majoria ja érem del grup de lactants del curs anterior, i us volem presentar la nostra classe i els seus espais.

Els infants d'1 any tenim una curiositat innata i il·limitada per moure’ns, mirar, tocar, experimentar i explorar dins de les nostres possibilitats amb tot el que ens envolta.

La nostra  educadora és qui ens organitza l’espai i els materials que han de respondre a les nostres necessitats de seguretat, autonomia, intimitat, relació i activitat.
Les propostes de joc/activitat que ens proposi al llarg del curs,  seran  de descoberta, d'experimentació, de manipulació, de construcció, de moviment, de representació, de comunicació, i de convivència.

Sóc la Mª Teresa, educadora de la classe “el mico” i us volia parlar de la importància del joc a l’escola.

El joc és una conducta espontània que mou als infants a interactuar amb els altres i amb els objectes, moguts pel plaer i per una curiositat innata, mentre juguen satisfan la seva curiositat sobre el món que els envolta, els hi proporciona  plaer, benestar i equilibri emocional.

 El joc potencia l’aprenentatge i promou el desenvolupament de l’infant.
        
Desenvolupament intel·lectual:   perquè quan juga, l'infant observa, comprova, combina, analitza, relaciona, experimenta, descobreix, simbolitza,...  



Desenvolupament motor:  perquè l’impulsa a moure’s, manipular, córrer, saltar, trepar, balancejar-se,.. Accions que afavoreixen el control progressiu del cos.















Creativitat:  perquè el joc permet expressar fantasies, imaginar, construir, inventar, representar,... 


Socialitzar-se:  perquè afavoreix l’intercanvi, la comunicació amb els altres nens i nenes i adults.  El joc també permet aprendre a relacionar-se i a situar-se entre les persones, a establir i expressar afectes,... 












Equilibri emocional:  el joc permet treure cap enfora els conflictes, les pors, els desitjos, emocions,... 

Adquisició i desenvolupament del llenguatge: perquè impulsa a l’infant a parlar amb ell mateix i amb els altres.